« Cataluña Fascista II | Main | El Unverso Elegante »

December 02, 2005

Cataluña Fascista III

Cómo mola ser catalán.
Catalán nacionalista claro.
Si la COPE se mete con el tripartito se le llama de todo, se le ataca, se le intenta cerrar el chiringo y se nos insulta a sus oyentes.
Si el diario AVUI insulta a los catalanes (no a los nacionalistas catalanes, a los catalanes), nadie dice ni mu, chitón. Pues a mí no me da la gana callarme. Quiero que el Avui siga saliendo cada mañana, que el señor Sostres siga escribiendo en él y le deseo al tonto y a la empresa el mayor de los éxitos en el periodismo. Porque yo, digan lo que digan algunos, soy un demócrata y ellos, unos fascistas. Fascistas que, aún siéndolo, tienen tanto derecho como yo a expresarse sin que nadie se encadene a sus sedes, ni sean insultados por el parlamento ni se les llame anticatalanes.

Eso sí, si por casualidad algún conocido del Sr Sostres (ya que éste no creo que sepa conectarse a Internet) lee esto, le agradeceria le hiciese saber que este catalán que habla castellano con acento de ningún lado y más charnego que Estopa le reta a un combate intelectual cuando guste. No le discutiré quién de los dos tiene más guita porque seguro que salgo escaldado (lo de vender casposa charcutería española da bastante pasta), pero la pobreza se mide mucho mejor en términos intelectuales que materiales.

A que no hay cojones.

http://www.avui.com/avui/diari/05/abr/07/ag2lli07.htm

Clica aquí abajo si tienes problema para verlo

Diario Avui

Parlar espanyol és de pobres

Salvador Sostres

A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.

Posted by antonio at December 2, 2005 08:06 PM

Comments

Doncs sembla que la conclusio de l'article de Ramon Sostres sigui que no hem de parlar ni catala ni castella, que hem de parlar en noruec, i aixi tindrem mes pasta.

DeumeuJesusinyo', d'on ha sortit el Ramon Sostres? es un humorista? Pq si no fos un humorista provocador...el que llavors seria es un imbecill, pero un imbecil de molt nivell, i mes imbecil seria el director de l'Avui arriscant-se a deixar publicar a aquest individu.

Parlant sobre l'assumpte de l'estatut, el que crec es que s'ha de minimitzar el problema i rebaixar tensions. El govern catala proposa un estatut al congres, al congres espanyol, i aquest es discuteix alla, es modificara (pq cal modificar-ho), i s'acabara aprovant o no, pero qui acabara de donar el si sera el congres espanyol, on hi estem TOTS representats.

I el Ramon Sostres, que comenci a aprendre noruec.

Posted by: Luis at December 7, 2005 03:14 PM